Del nou govern de Rodríguez Zapatero, tothom n’ha dit la seva. Mariano Rajoy ha dit que és continuista i que no té clares les prioritats ciutadanes. Francesc Camps ha assegurat que  aquest govern “seguirà crispant el país quatre anys més”. Esquerra Republicana s’ha exclamat indignada davant la continuïtat de Magdalena Álvarez al front de Foment. Convergència i Unió, també; i a més ha criticat que Carme Chacón és “inexperta” per assumir un Ministeri com el de Defensa. Els mitjans de la dreta més ferotge han dedicat apel·latius tant poètics  com “batallón de modistillas” a les noves ministres, i han ridiculitzat Carme Chacón pel seu càrrec, pel seu “Viva España” i, fins i tot, pel seu embaràs. Caldrà veure què aporta el nou Govern socialista, però no hi ha dubte que ha començat més mogut que qualsevol altre.

Pensar sense hipocresia

Joan Lopez és un fabricant d’idees. I com a tal, sap vendre bé el que produeix i el que la seva fundació (i el seu partit) han produït fins ara. Deu ser per això que va defensar a capa i espasa, amb una agressivitat impròpia d’un pensador (suposem) com ell, les preguntes que se li van fer en una roda de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Malgrat això, hi ha coses que són innegables. Cal recordar al senyor Lopez que el PP no va trencar amb la imatge de l’11-M, que segons ell el va fer perdre les eleccions, perquè mai va voler. També cal que recordi que el PP si va fer campanya anti-catalanista per Espanya, doncs les firmes anaven contra els catalans, més enllà de l’Estatut. O que el fet que Carme Chacón sigui dona si està sent rellevant per explicar les crítiques que ha rebut de la dreta. I es que hi ha coses que no es poden negar. Per molt pensador que un sigui o digui ser.

Aquesta frase, plena de sorna, pertany a Xavier Garcia Albiol, membre destacat del Partit Popular de Catalunya. Albiol es força conegut per la seva contundencia (tant verbal com no-verbal) i pel seu to provocador, i ahir en va donar un altre exemple.

Més enllà d’analitzar les formes i el to amb el qual es van fer aquestes declaracions, el que crida l’atenció es la personificació que Albiol fa de l’atemptat (“li posen una bomba”), ignorant per complert el fet que hi van morir dues persones; i encegat per virulència política tant típica del seu partit, només es fixa en com ETA ha deixat en mal lloc a Zapatero.

De fet, el to de les seves declaracions dóna a entendre que gairebé celebra la situació, admirant el cop baix etarra contra la promesa dels socialistes, amb el “com li han posat la bomba a Zapatero”. A ell i a la pau, senyor Albiol. I a dues víctimes que vostè oblida.